El fill que esperaven el Daniel i l’Eva (veïns de Sant Pere de Ribes) va morir en la setmana 24 de gestació, l’estiu del 2015. Va ser una mort perinatal que a ell el va portar a un procés de dol amb molts sentiments barrejats i moltes reflexions al voltant de com la societat i el sistema sanitari atén les famílies que passen per aquesta situació. Considera que des de la pèrdua del Martí, el seu fill, ara se’n parla més d’aquest dol i s’entenen millor els efectes psicològics que pot generar una mort gestacional. Però el camí a recórrer encara és llarg. La mort del seu fill el va fer acostar a l’associació Petits amb Llum, que treballa per la visibilització del dol perinatal i la millora de la seva atenció. Ara forma part de la junta d’aquesta entitat que reclama més conscienciació i que els professionals sanitaris tinguin més eines per millorar la gestió emocional que es necessita per a uns moments tan delicats com aquests.
Les famílies demanen més suport psicològic i emocional, tant a l’hospital com sobretot quan tornen a casa. La Cristina Rebollo i la Mònica Tronchoni dirigeixen un grup d’ajuda mútua a Vilanova, un espai que permet abocar experiències i emocions. Famílies i professionals sanitaris admeten que es va avançant en la millora d’aquest acompanyament i l’atenció primària és un element clau. Però encara hi ha feina a fer per visibilitzar i no minimitzar cap pèrdua durant l’embaràs, sigui quina sigui la setmana de gestació, perquè darrera sempre hi ha un projecte de futur que es trenca.
Al sistema hospitalari, cada vegada més hospitals, com el de Sant Camil, disposen d’un protocol que contempla, per exemple, la possibilitat de marxar amb una caixa de records del nadó que no ha arribat a néixer, o que ha mort just després del part. I des d’aquest estiu, els nadons que neixen sense vida ja es poden inscriure al Registre Civil, una fórmula que els permet donar un reconeixement que fins ara no han tingut.
