Vilanova i la Geltrú

Aquesta setmana s’ha col·locat a totes les plaques de carrer de la Rambla Samà de Vilanova petits plafons que fan referència explícita a la implicació de Salvador Samà amb el tràfic de persones esclavitzades, també quan aquesta era una pràctica il·legalitzada. Una proposta de la Comissió de Memòria Històrica per a un coneixement més profund del llegat indià. Fa dos anys l'Ajuntament va promoure l'estudi “El fenomen indià a Vilanova i la Geltrú. Patrimoni cultural i espai públic”, elaborat pels historiadors Mònica Álvarez i Eduard Rama, en el qual es van comptabilitzar a la ciutat 116 elements patrimonials relacionats amb els indians, dels quals menys d'una quarta part són públics. L'estudi es va presentar a la Comissió de Memòria Històrica, que va replantejar el reconeixement a l'espai públic dels personatges que puguin haver estat relacionats de forma directa o indirecta amb el tràfic de persones o l'esclavisme.

Tres anys després de la Covid, el Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf continua treballant per recuperar l'activitat de consultes presencials, proves i sobretot, poder reduir llistes d'espera. La forta pressió assistencial que han patit els professionals tot aquest temps ha passat també factura als professionals, tot i que es treballa amb projectes com l’ampliació i reforma integral del bloc quirúrgic, ara en obres, que ha d’ajudar a millorar l'atenció a la ciutadania. Aquest hivern la Covid ha estat residual però hi ha hagut, asseguren, molts virus respiratoris que han tensionat les urgències.

Aquesta setmana ha entrat en vigor una modificació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que permetrà fer més àgil la concessió de les llicències d'obres. Col·legis professionals i entitats col·laboradores de l'administració faran els informes tècnics que garantiran que els projectes compleixen la normativa vigent, i n'assumiran la responsabilitat. D’aquesta manera, s’alliberarà d’excés de feina els tècnics dels ajuntaments. El de les llicències és un coll d'ampolla que suposa un entrebanc per a molts projectes. A municipis com Sitges, amb una forta demanda d’obres majors, el temps per tramitar una llicència és ara mateix d’uns 14 mesos.

Vilanova podria implantar l’àrea de promoció econòmica urbana, l’APEU, al gener de 2024, si hi ha consens entre els agents implicats, més de 300 establiments del centre de la ciutat. El projecte vol fer intervencions a l’espai públic per millorar l’experiència de compra i consum als sectors del comerç, els serveis i la restauració. La implantació de l’APEU és un dels punts del Pla d’Enfortiment del Comerç Local de Vilanova, que vol convertir la ciutat en la capital comercial del territori.

Avui han començat els treballs per tornar a instal·lar els plafons de vitrall emplomat de la lluerna modernista de Can Pahissa, a Vilanova i la Geltrú. Una empresa especialitzada s'ha fet càrrec de tot el procés de desmuntatge i restauració dels plafons per tornar-los a ubicar al seu lloc original. Amb el pas dels anys l'estructura de la lluerna s'havia deformat i calia garantir la solidesa de tot el conjunt. El plafó central del vitrall és l'únic que no s'ha desmuntat i s'ha hagut de restaurar in situ. La intervenció té un cost de 100.000 euros finançada per la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

El bot Víctor Rojas, que es pot veure a l’Espai Far de Vilanova, es convertirà en un recinte tancat per a usos polivalents. Les obres d'adequació han començat i es preveu que finalitzin en poques setmanes. Serà un tancament de vidre respectant l'actual estructura d'espai porxat i permetrà la millora de la ventilació i renovació de l'aire. L'actuació té un cost de més de 58.000 euros finançats en part pels fons de desenvolupament (FEDER). El bot de salvament Víctor Rojas va arribar a Vilanova i la Geltrú el 1925, provinent de l'Ametlla de Mar, i va prestar servei al litoral vilanoví durant vint-i-cinc anys.

L'entitat ecologista APMA ha presentat denúncia a la fiscalia de medi ambient contra l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú per un possible delicte contra els recursos naturals. De fet diferents entitats ecologistes denuncien les actuacions de desbrossament que s’han fet a la platja de Ribes Roges i que segons diuen, afectarien directament la nidificació del corriol camanegre, un ocell en perill d'extinció. La denúncia fa constar les actuacions d'ara a la platja i una més que es va fer al novembre quan es va llaurar la platja. La resposta de l’ajuntament ha estat que l’actuació s’ha fet fora del tancat de protecció i defensa que la de Ribes Roges és una platja urbana en la qual s’ha de fer compartible la nidificació d’aquesta espècie amb els usos habituals de les platges.

Les mobilitzacions per reclamar la gratuïtat dels viatges recurrents a l’autopista C-32 al seu pas pel Garraf es traslladen ara a Barcelona. Els ajuntaments i els agents socials del Garraf i el Baix Penedès que formen part del Pacte del Penedès Marítim han convocat per dimecres de la setmana que ve una nova marxa lenta de vehicles, entre el Prat de Llobregat i el parc de la Ciutadella, per acabar el recorregut al Parlament. Penedès Marítim nega que mai s’hagi conformat amb les bonificacions que s’apliquen als peatges de Cubelles i Vallcarca des de fa unes setmanes, i qualifica de falta de sensibilitat el fet que el departament de Territori no hagi atès a unes demandes que es consideren del tot justes.

La Policia Local de Vilanova ha detectat 142 bicicletes en estat d’abandonament a la via pública en la primera campanya de control que ha tirat endavant per retirar dels aparcaments municipals per a bicicletes aquelles que, aparentment, feia temps que hi estaven estacionades. Del total, n’ha retirat una seixantena amb la grua, mentre que les 82 restants les van recollir els seus mateixos propietaris, en una actuació que vol millorar l’entorn urbà i valorar la ubicació dels actuals aparcabicicletes municipals.

Els invertebrats aquàtics es veuen afectats pels sorolls derivats de les activitats humanes al mar. Afecta espècies com les sípies, els calamars i gambes, i els pot acabar provocant la mort en alguns casos. Son resultats d’un estudi liderat pel LAB, el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC de Vilanova. L’estudi obre la porta a eliminar plagues d'espècies invasores a partir d'impulsos acústics.