Francesc Gonzalo Barceló Solera va néixer a la Canyada (Alacant), però als anys trenta es va desplaçar a Vilanova per motius laborals. Era treballador dels tallers MZA (els actuals de Renfe) i, després de la Guerra Civil, va acabar morint en un camp d’extermini nazi. La família no va saber de la seva mort fins als anys seixanta, vint anys després d’haver mort. El seu cas és un dels 125 deportats del Garraf i el Penedès que s’han documentat en un llibre publicat per l’Institut d’Estudis Penedesencs, després d’una intensa investigació en què s’han consultat arxius i s’han fet entrevistes orals a les famílies. El projecte té ara una segona part en forma d’exposició itinerant que ha de servir per mantenir viva la memòria d’aquestes persones i els valors democràtics que van defensar. Fins al 6 de març es pot veure al Centre Cívic de Sant Joan de Vilanova aquesta exposició que sintetitza el treball de documentació sobre els deportats del gran Penedès.
Dimarts, maig 19, 2026
