El tabú de la sexualitat en la vellesa comporta problemàtiques que van més enllà de les llibertats individuals. En espais específics com són les residències de la 3a edat, evitar parlar d’aquest tema per incomoditat o convenció social pot comportar la cronificació de conflictes entre residents i gericultors, agressions o fins i tot passar per alt símptomes de demència.
Aquesta és l’anàlisi feta per la direcció dels dos centres Edelweiss de Cubelles després d’anys d’experiència. La recerca de materials i recursos per afrontar el tema des d’una òptica professional, però, es convertiria en una tasca molt més complicada de l’esperat.
És aquí quan sol·liciten ajuda al Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Garraf, que ja s’ha posat fil a l’agulla amb les primeres formacions a treballadors i ha començat a assessorar-los en l’elaboració del primer protocol d’actuació davant les violències sexuals a les residències de Cubelles.
La gestió de les agressions i abusos sexuals en els espais residencials presenta una capa extra de complexitat: el deteriorament cognitiu que es pot produïr en certes etapes de la vellesa. És per això que el pilar central de tot el treball formatiu que s’està duent a terme gira entorn de la idea del consentiment.
També resulta clau conèixer la relació que les persones residents han tingut amb la sexualitat al llarg de la seva vida, ja que pot donar pistes sobre si les seves accions formen part de la seva personalitat habitual o són símptomes de demència.
La creació d’un grup de treball específic dins l’espai residencial que analitzi aquests perfils i recomani actuacions d’acord amb criteris professionals és el primer pas per establir el nou protocol d’actuació.
Les estratègies, però, no passen només per la gestió d’abusos i agressions. En un espai on es viu en col·lectiu, es fa difícil garantir espais de privacitat per als residents. Un dret que sovint entra en conflicte amb les tasques pròpies dels treballadors i que es pot resoldre amb eines tan senzilles com l’ús de petits cartells de privacitat per a les portes de les habitacions. Una idea que sembla evident, però que requereix desprendre’s de molts tabús i de la concepció més medicalitzada de les residències.
Tot i això, des del SIAD Garraf reconeixen la dificultat d’un procés que implica als professionals, als residents i també a les famílies. També la quantitat de fronts oberts que representa el tema de la sexualitat. Ara s’ha parlat del consentiment i del dret a la privacitat, però encara queden sobre la taula altres qüestions, com són la protecció de les persones LGTBI i la prevenció de l’homofòbia en centres de la 3a edat.
