El Jutjat d’instrucció número 7 de Vilanova processarà per un delicte d’homicidi per imprudència el caporal dels Bombers responsable de l’operatiu de l’incendi en un magatzem industrial de la ciutat en què va morir el bomber Joan Liébana el 17 de juny de 2021 .
El magistrat, en canvi, arxiva la causa respecte els altres dos investigats (el primer caporal responsable de la coordinació, que va ser rellevat) i un altre dels bombers de l’operatiu d’extinció. El jutge també assenyala la Generalitat com a responsable civil directe, en entendre que el cos no estava equipat amb tots els elements necessaris per garantir la seguretat dels bombers.
La interlocutòria del jutge de Vilanova i la Geltrú que instrueix el cas de la mort en servei ara fa dos anys del bomber Joan Liébana durant el tràgic incendi a un magatzem industrial parla de ‘negligència evident’ del responsable de l’operació en ‘no haver instal·lat un control d’accés i assegurat que tots els efectius que havien entrat a la nau incendiada n’haguessin sortit abans de superar els 20 minuts d’autonomia de les bombones d’oxigen.
Liébana era un dels 5 bombers que van entrar a la nau incendiada del Polígon de Santa Magdalena de Vilanova i que formaven part d’una ‘línia de vida’ al llarg d’una mànega d’aigua. Segons l’informe, s’hauria desorientat en el moment de sortir del magatzem, amb visibilitat quasi nul·la i una temperatura molt elevada. Va morir per una insuficiència respiratòria.
L’auto també apunta la responsabilitat subsidiària de la Generalitat pel fet que el cos de Bombers no comptés amb el dispositiu ‘home mort’ que detecta la manca de moviment d’un bomber després de 30 segons i activa un avís que, segons el jutge, ‘potser hagués evitat el tràgic desenllaç’.
El magistrat dona ara trasllat a les parts, un cop acabada la instrucció, per tal que presentin els seus respectius escrits d’acusació o arxiu.
Joan Liébana tenia 30 anys i aquell 17 de juny feia pocs dies que havia començat el seu servei als Bombers de Vilanova i la Geltrú. Feia 6 anys que un bomber de la Generalitat no moria en acte de servei. El seu cas va aixecar un moviment de denúncia per part de la família, de sindicats de Bombers i de col·lectiu socials, que defensen que la seva mort s’hagués pogut evitar amb unes millors condicions laborals i amb tots els recursos disponibles i reclamen que el seu cas serveixi per millorar la seguretat al cos.
