La primera interacció que es dona entre el client i el comerciant en un establiment pot ser un símptoma de quin és l’ús del català al sector comercial i fins a quin punt pot millorar. En el cas de Vilanova, el 43% de les persones que atenen el públic en els establiments observats en el darrer estudi Ofercat inicien la conversa en català i fins a un 75 % continuen parlant en català quan els clients se’ls dirigeixen en aquesta llengua. En canvi, un 23,4 % continuen en castellà tot i que els
clients hagin iniciat la conversa en català.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el Departament de Política Lingüística estan presentant els resultats dels darrers estudis que han elaborat en diferents poblacions sobre l’ús del català al sector comercial, dades que es recullen a l’estudi Ofercat. A Vilanova les dades s’han extret visitant quasi 500 establiments i es poden comparar amb les de l’Ofercat que es va elaborar el 2018. La conclusió és que s’ha registrat un lleuger retrocés en aspectes com la retolació exterior i interior dels comerços i en la llengua inicial de conversa. En canvi, millora la disponibilitat lingüística en català en la resta de la conversa.
Aquesta dinàmica demostra que l’ús del català al sector comercial vilanoví té camp per recórrer, sobretot en determinats tipus de comerços i en el sector de la restauració i l’hostaleria, on el català hi té una presència molt baixa entre els seus treballadors. A l’altre extrem s’hi troba el sector finances, on les converses en català són majoritàries. L’Ofercat recull dades i planteja accions per millorar l’ús del català al sector comercial, sovint amb la complicitat d’entitats i ajuntaments. Una de les accions és el projecte Comerços Aprenents, que s’adreça a establiments en els que el dèficit lingüístic en català és més evident. Consisteix en una formació de llengua catalana de 15 sessions, perquè els treballadors es puguin adreçar als clients en català en interaccions senzilles. L’Ajuntament de Vilanova també col·labora amb el Consorci per promoure el català als comerços de la ciutat.
El canvi en els hàbits de compra està comportant una transformació del teixit comercial més tradicional, que va a la baixa. I aquest és precisament el tipus de comerç més receptiu a les accions que planteja el Consorci per la Normalització Lingüística. Per tant, el Consorci busca constantment altres aliances dins el sector comercial per afavorir el català.
