Durant tot el segle IXX les fàbriques van ser un dels principals entorns laborals en que les dones van poder treballar. Sovint amb feines precàries, i a molt jove edat, moltes de les participants del projecte «Dones amb memòria» van formar part del teixit industrial de la segona meitat de segle.
Les tasques de les fàbriques d’aleshores, molt menys automatitzades que ara, requerien de treballadores per a pràcticament qualsevol dels processos productius. Sense les regulacions laborals actuals, això suposava que una mateixa persona podia estar fent la mateixa tasca repetitiva durant més de 10 hores al dia.
Aquest gest repetitiu, en alguns casos realitzat durant anys i deixant una marca inesborrable en algunes d’aquestes dones, és el protagonista del taller realitzat conjuntament amb l’artista Marta Azparren.
Mitjançant uns guants amb ungles de grafit, les dones del taller han pogut transcriure els moviments repetitius de les fàbriques. Donant com a resultat dibuixos que serveixen de mapes que expliquen la història, l’objectiu principal del projecte «Dones amb memòria».
Aquest taller s’enmarca dins del projecte «Diari de fàbrica» d’Azparren, inspirat en el text homònim de la filòsofa francesa Simone Weil, qui va reflexionar al voltant de la seva experiència en una fàbrica d’automoció del grup Renault durant els anys 30.
Les obres resultants d’aquest taller formaran part d’una exposició col·lectiva a La Sala que en la que 8 artistes reflexionen sobre l’evolució del treball i la seva relació amb l’oci, i que s’inaugurarà el 15 de maig sota el nom «La fàbrica transparent», amb un conjunt d’actuacions que es poden consultar al programa d’Escena Vilanova.
